Dijous 1 de març - 21.30 h - Auditori Barradas de L’Hospitalet de Llobregat – 16 €
Festival BarnaSants
Miquel Gil
presenta el seu últim disc Per Marcianes

El nou àlbum de Miquel Gil és el resultat de tres anys de treball íntim i de creació: un viatge sonor per la Mediterrània sense deixar les terres valencianes que inclou adaptacions de cançons tradicionals i de textos de poetes catalans contemporanis com Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Enric Monforte, Anna Montero o Tono Fornes.

Vesc - 937 899 151 - info@vesc.cat - www.vesc.cat

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Entarota’t
Cap de setmana monogràfic de la tarota
De l’1 al 4 de març al C.A.T.

Enguany el Tradicionàrius s’ha fixat en la tarota per dedicar el seu cap de setmana monogràfic dins la programació del festival.

La tarota és un aeròfon de la família dels oboès tradicionals catalans. Ha viscut tots aquests anys a l’ombra de l’oboè tradicional per excel·lència de Catalunya: la gralla. La seva popularitat en el món geganter, casteller i de la cultura popular i tradicional de carrer en general, ha eclipsat el naixement (o renaixement) d’aquest instrument. A priori, són aeròfons similars: sovint, a la gent neòfita en música tradicional, es presenta la tarota com una “cosina” de la gralla, més llarga visualment. Quan sona, algú ja diu: “-Sona més fi que una gralla!”, i a vegades els hi agrada més i tot. Però per damunt de tot, ens queda una sensació: la tarota és una desconeguda en general.

Des del primer model de tarota moderna del luthier Xavier Orriols el 1983, el seu ús ha tingut un creixement notable pel que fa a grups, luthiers i escoles de música on estudiar aquest instrument. Ara és un bon moment per reflexionar sobre la tarota en el marc del C.A.T. – Tradicionàrius: tenim luthiers amb anys d’experiència, grups i instrumentistes prou consolidats i alumnes amb bons professors i amb ganes per fer-ho encara millor.

Així neix Entarota’t, el seguit d’activitats que amb l’equip del C.A.T. hem pensat per donar veu a la tarota:

El dijous inaugurem una exposició d’oboès tradicionals d’arreu, principalment mediterranis. A través de les imatges i textos dels plafons posem la tarota en un context més global. Divendres “convidem” el duduk armeni, un oboè tradicional de la zona del Cauques. Dissabte el dedicarem àmpliament a la tarota amb tallers, concerts, tertúlia i un concert de tarotaires obert a qui vulgui venir (avisant prèviament, esclar!). I diumenge tanquem l’intens cap de setmana amb una trobada de cobles. Posant de costat la cobla de sardanes i la cobla de tres quartans per veure semblances i diferències entre les tarotes i la tenora i el tible.

Arrel d’aquesta iniciativa hem engegat també un bloc dedicat a la tarota per donar continuïtat a la iniciativa d’enguany. Per saber-ne més, seguiu-nos a través de: http://entarotat.topbloc.com/

Esperem que aquest cicle sigui un nou punt d’inflexió per la divulgació de la tarota.

Pol Ducable i Rogés
Coordinador de l’Entarota’t

::::::::::::::::::::::::::::::::

Entarota’t
Inauguració de l’exposició

Dia: 1 de març de 2012
Hora: 20 h
Lloc: C.A.T.

EXPOSICIÓ D’OBOÈS TRADICIONALS - ENTAROTA’T
L’exposició d’oboès tradicionals forma part del monogràfic Entarota’t del xxvè Tradicionàrius. L’activitat neix per donar a conèixer aquesta família d’instruments tradicionals procedents d’altres cultures del món.

Partint de la família d’oboès dels Països Catalans (tarota, gralla, dolçaina, tenora, tible...), l’exposició s’endinsa per la diversitat d’oboès tradicionals existents en algunes cultures de la Península Ibèrica (dulzaina de Castella, la d’Aragó, trompa aragonesa, gaita navarresa).

L’exposició també mostra la diversitat d’aquesta família d’aeròfons que podem trobar a Europa, sobretot a França (bombarda bretona, hautbois languedocien (aubòi), graïle i clari), a Itàlia (piffero, ciaramella), així com també a Armènia (duduk).

Aquesta mostra ens descobreix també altres instruments de la família d’oboès tradicionals de la conca mediterrània (mizmar, alghaita, zurna). Com d’altres aeròfons de canya de pala doble, l’oboè tradicional és un instrument usat des de l’època antiga a la Mediterrània.
 
Finalment, l’exposició contempla altres instruments de la mateixa família que trobem en d’altres països del món: tant africans, americans com asiàtics. L’existència en aquests països ens confirma que -com la majoria d’instruments -els oboès tradicionals no hi entenen de fronteres.

::::::::::::::::::::::::::::::::

NIT ARMÈNIA

El divendres de l’Entarota’t, després de conèixer varis oboès tradicionals parents de la tarota, ens endinsem en la cultura musical armènia per a conèixer un dels seus protagonistes: el duduk, un oboè tradicional del Cauques. I per endinsar-nos en aquesta cultura armènia què millor que un taller de danses armènies a la tarda amb membres de l’ACAB (Associació Cultural Armènia de Barcelona) com a professors, i seguit d’un tastet de plats armenis per agafar forces de cara al concert i ball. A la nit, l’ACAB començarà la vetllada amb una breu presentació d’Armènia i la seva cultura. Seguidament, el trio Ararat realitzarà un concert de música armènia i interpretarà les danses tradicionals que prèviament s’hauran ensenyat al taller de la tarda, mentre que Marc Egea, un referent en la viola de roda català i dudukista, ens farà de pont cultural entre Armènia i Catalunya amb una perfomance amb composicions seves acompanyant el recitat de poemes armenis.