Montjuïc de nit a les 23 h El Pont d’Arcalís
El Pont d’Arcalís arriba amb el seu últim disc, el vuitè de la seva discografia, que pren el títol d’una expressió popular i contundent dels pobles del Cadí: Foc al tribunal! Un títol que entronca amb el vessant més burleta i també antiautoritari de la gent de muntanya, que el grup ha recollit en altres ocasions amb peces que ja han esdevingut estàndards, com l’anticlerical “El gall negre” o les mil variants de “Les cobles del Peirot”, recopilades per Artur Blasco a la seva obra A peu pels camins del cançoner. El nou repertori del grup inclou els tres temes que ja van avançar al disc 20 anys amb El Pont d’Arcalís, publicat amb la revista Sons núm. 15: “Els picadors del bosc de Virós”, lloança a la vida relaxada; “Els pressupostos”, una sàtira dirigida a les ànsies recaptadores, i “Cançó del raier”, amb lletra de Jacint Verdaguer, que ja va interpretar al seu dia La Murga, a més de les estrenes, com la cançó “La visita del ministre” i la que dóna títol al disc, “Foc al tribunal”, una tonada amb lletra anònima de l’any 1931 que ironitza sobre el tema de l’Estatut de Núria, patit un altre cop a l’Estatut de Sau del 1979 i santornem-hi amb el del 2006, com el famós 'dia de la marmota'. Artur Blasco: veu, acordió diatònic i canya Contacte
a la 01 h Les Violiles
Les Violiles neixen a la trobada de violinistes d’Argelaguer el 2010 i, des d’aquell moment, aquest jove grup no ha parat de voltar per Catalunya i transmetre l’alegria i les ganes de ballar que desprenen. Elles són l’Aina Moliner i la Joana Gumí, dues noies, divertides, joves, amb idees innovadores i encantades amb el violí i amb el color lila. El seu violí és fresc com la brisa irlandesa, poderós com un ball de gegants català i ballaruc com les tonades country americanes. Als concerts sempre les acompanyen el Blai Gumí amb el seu contrabaix carregat de ritme i l’Albert Gumí a la guitarra i als arranjaments. El grup ha anat creixent amb el pas del temps i ha incorporat nous músic a la formació: la Queralt Roca amb el seu acordió i clarinet, el Boris Pi a les percussions i el David Ibañez amb el banjo i l’ukelele. A més han consolidat nous temes propis i han enregistrat el seu primer disc, Ni blanc ni negre, lila. Les Violiles ens proposen un concert que és la mostra més viva de les novíssimes generacions del folk del nostre país. Joana Gumí: violí i veu Contacte
a les 03 h RIU
El setembre de 2010, cinc joves van iniciar un nou projecte amb l’objectiu de treballar la música popular dels Països Catalans des d’una nova perspectiva. Els RIU es volen emmirallar en els grans grups del nou folk europeu com Lúnasa, LAU i Felpeyu per definir el seu so i adaptar-lo a les seves melodies populars. Amb el denominador comú estilístic definit, els RIU comencen a elaborar un repertori farcit de melodies d’arreu dels països catalans i alguna composició pròpia. Peces instrumentals confeccionades en forma de sets de melodies i cançons populars cantades, com ara Lo Tio Pep i Rossinyol. Al desembre de 2010 RIU inicien la gravació del seu debut discogràfic, que van presentar a Cal Ninyo, Sant Boi de Llobregat, el 18 de febrer de 2011. El disc està composat de deu peces, set instrumentals i tres cantades que defineixen el so acústic i potent del grup. Guitarres i contrabaix fan caminar la base rítmica que acompanya amb elegància entrellaçades melodies populars com ara el Ball de l’Àliga de la Patum de Berga, balls de gitanes i balls de bastons. Durant l’any 2011 RIU realitza més d’una cinquantena d’actuacions arreu dels Països Catalans destacant la FiM de Vila-Seca, el Desfolca’t de Calaf, els jeudis a Perpinyà, el Busker’s Festival de BCN, la plaça del Rei i el C.A.T. de Gràcia en la presentació barcelonina del disc. La projecció del grup es confirma guanyant el Concurs SONS de la Mediterrània celebrat dins la Fira Mediterrània de Manresa. Marta Barbero: violí i veus Contacte |
